dijous, 19 de febrer de 2015

Un cor que no es tanca

Els arranjaments en educació han creat situacions surrealistes. Una d'elles, que està convertint-se en tota una icona per l'educació pública, és el CEIPCiutat de Cremona d'Alaquàs. Per recordar que encara hi ha gent, molta més de la que ens pensem, que pensa que reclamar els drets bàsics és demanar que no tanquen una escola que no fa falta tancar. Un lloc on hi ha germans xicotets que volen continuar amb el projecte educatiu dels germans majors. Un lloc on estan farts de viure i estudiar a barracons quan ja fa uns quants anys que els van prometre un cole nou. Tantes i tantes injustícies en un mateix col·legi crec que és i serà difícil de trobar. Per això i sobre tot per la seua constància, entrega i moral en defensar allò que consideren de justícia el cor em demana uns versos. Un humil poema per solidaritzar-me amb una lluita que també és meua, jo també sóc Cremona, el meu cole no es tanca malgrat que el curs passat vam patir el tancament d'una unitat i el proper curs s'anuncia un altra. El CEIP Martínez Valls d'Ontinyent tampoc es tanca. El nostre cole és un projecte educatiu molt important per al barri i no un negoci per a la Conselleria d'Educació. Per tot açò i més compartix amb vosaltres un poema en taronja perquè l'educació pública no es tanca.