divendres, 9 de maig de 2014

versos que enceten la caòtica versemblança


“abans de la tempesta”

Quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven unit
 i tota la naturalesa aparentava com una bola, això era anomenat caos”
Ovidi, La metamorfosis



Sobre aquesta mar de sorra descansaré l'afany
assecaré les paraules mullades al temporal
planys d'infantesa i mots banyats als records
reescrits al déu creador pels beduïns del vers

Abans de la tempesta em trobe espès endins
com si el no res a l’espai profund del meu jo
regalimara per la pedra viva de la muntanya
i amb el temps esdevinguera arena de desert

Descendent del primer aborigen de verb lliure
rellig l'eclosió uterina sobre el full esfèric
epístola del desig genuí de la metàfora viva
que hui contem als nens abans d'obrir el son

L'únic camí per desxifrar el mot del primer Babel
malgrat perdre’s al centre de l’hemicicle és entrar
a la batalla i sentir la humitat del ferment confús
darrere del peçó d’una orella o del bescoll ofert

El camí, la senda, el desig, el tindre, el ser, l’estar
tots els mots formen granets d’un vers, d’un poema
d’un llibre deslligat pel pròleg o l’epíleg on es junten
amb les mateixes fulles llançades al vent de Caos