28 de març pròxima cita de molles i versos al Desert de la Paraula

28 de març pròxima cita de molles i versos al Desert de la Paraula

Per poder parlar dels nous projectes de la Gent del Desert us convoquem a que entreu amb pas ferm al Desert de la Paraula. L’oasi està situat al P Mestre Ferrero, 19-20 d’Ontinyent i obri les seues de la haima a les 21:30h. Aigua?, no sé sí el pou encara està ple i la font crec que ja no raja. Però Xibeca i Cerol sí que tenim segur. A companyat de molles i versos. El més important és gaudir de l’hospitalitat dels beduïns, de la gent que ha fet del desert la seua subsistència literària.

Fragment d’un poema de Pep Alfonso a tots els Lluís que s’estima.

Coneguts i per conèixer. Que venen i que vindran.

Roda Lluís, roda

que canta la llum

que canta el vent

que canta el teu gest

amb ritme irregular

frenètic, un tic

acompassat, un tac

tac les cametes

tic d’agulles de carn

boges que ballen

a destemps del vent

que et somou

com un bri

de palla que balla

roda, rodola

i torna i balla

i t’acompanya

fidel als intervals

del teu procés

cames amunt

cames avall

marcant el temps

amb ferro de vent

a deshora del ball

tribal, aborigen

del naixement

primer i únic

de la Mare Terra.

Bullirà La Safor, com la cassola al forn

Guillamino i Pedrals a l'Olímpia d'Oliva

Com ha apuntat el poeta barceloní Víctor Obiols a la Safor s’hi concentra una alta densitat poètica. Hi estic d’acord. Sols cal fer un xicotet repàs pels poetes que ha donat el camp del vers de la Safor. I un fruit, que ja maura a bon ritme és el Poefesta.

La primera sessió que m’he ficat al cos de poefesta ha estat Endolls de Guillaumino&Pedrals. Poesia i música a ritme de hip-hop fonamentalment. Encara que s’ha pogut escoltar flamenc i també soul, entre d’altres. El més important és que l’han compartit amb alumnes d’institut. La poesia al servei del ritme i la diversió jove. Amb un sentit de l’humor sense complexos ni autocensura.

La vesprada, malgrat arribar tard un altra volta, entrar a Oliva amb falles i la Setmana Santa als carrers és un suïcidi per als nervis. Però val la pena seure a l’Olímpia d’Oliva a escoltar bona poesia vinguda des de Roma, Barcelona, Salamanca, A Coruña, Málaga, Terrassa, Pierola, Palma de Mallorca i Beniopa.

Ressaltaria la força juvenil, inflamada la tostesterona de l’adolescència tardana, de la mallorquina Tonina Canyelles. Visca l’hormona de l’adolescència més maura i plenament poètica que ha avocat a dalt de l’escenari. El seu poema Babel 2008 no té desperdici. Però l’evocació i l’imaginació sense complexos del que fan les imatges dels sants quan els deixem tranquils a l’església tampoc al primer poema menys encara. Tampoc deixar de banda la Madame silicona de la Maritxell Cucurella també ha trencat esquemes. La malaguenya Maria Eloy també ha obert la caixa dels trons i amb la seua passió poètica ha arribat al públic. M’han agradat més les dones, en el sentit poètic del terme, és clar.

Al final ha pagat la pena el temps passat a la senda dels elefants metàl·lics per gaudir del bon vers. Al final un bon oasi al vell mig del desert de la paraula. Mentre hi ha vers hi ha esperança.