diumenge, 16 de desembre de 2012

Migdiada poètica al Desert de les Paraules



Més o menys, o més que menys pels primers anys noranta tres amics nascuts a la Vall Blanca vam encetar a València una tertúlia literària de malnom Miserables Noranta. Aquells anys d'estudi a la capital ens van empènyer a compartir paraules i cabòries al Bar la Senda prop del carrer Alboraia. En realitat la seu no era molt fixa malgrat ser aquest bar, que ja no he trobat, un dels espais més habitual. En acabar els estudia s'acabà la tertúlia dels miserables noranta. Però al poc temps vam recuperar la vella costum de la paraula a Bocairent. Antoni, Sergi i Pep érem els membres més habituals i solitaris, per no dir únics, d'aquesta breu etapa de la tertúlia el nom de la qual no és que no vulga recordar, és que no recorde com anomenàvem aquestes neures.


Prompte vam passar la tertúlia al Casal Jaume I de la Vall d'Albaida al carrer Tomàs Valls. Ara aquest lloc l'anomenem Casal Vell. És aquesta la primera etapa real de la tertúlia a Ontinyent on, no vam portar cap autor, però si que vam consolidar un grup de malalts de versos. Aquest corpúscul és el que després consolidaria la tertúlia al Casal situat al Parc Mestre Ferrero. Etapa que va estar acompanyada per poetes com Salvador Jàfer, Lluís Roda, Josep Lluís Roig, Toni Espí, Manel Alonso, Vicent Penya... a més a més d'abordar projectes com l'homenatge a David Mira Gramage, el gran poeta desconegut de la Vall Blanca. L'homenatge es materialitzà en un CD anomenat “El pèndol i la terra” i amb el part de “Gent del Desert”. Gent del Desert s'ha consolidat com a grup gràcies a la tenacitat d'un dels membres de la tertúlia, Jesús Barranco.


Quarta etapa trencada amb el viatge a Palma, per motius professionals, de Sergi Torró. Aquest poeta de les entranyes de la paraula i millor amic encara continua treballant com a mestre a Ses Illes. Però a mi la migranya de les molles i lletres que compartíem a les Tertúlies del Desert de les Paraules ja no me les arregla ni la fi del món. Per això he decidit convocar altre cop als beduïns de la paraula, al batalló d'artistes amb el qual he compartit lletres, molles, cervesa i alcohols de més alta graduació i elaboració casolana. Potser per les molles, el fum, els licors... no se. Però necessite obrir la gavella un altra vegada i enredrar més poetes i poetesses d'arreu del país fins aquesta Vall Blanca. Als peus del Benicadell estimem la poesia i els versaires distrets són necessaris per alimentar aquesta migranya de mots dispersos.

Aleshores declare obert el vedat de versos a la Vall Blanca. A partir del 28 de desembre de 2012, dia dels Versos Innocents, es convocarà a tot els malalts i malaltes de lletres valldalbaidins, ha passat un àngel o una musa un poc puça, que vulguen desinflamar les seues migranyes. El primer plat un espectacle Recitacció de l'Alma i d'aquest que us turmenta l'ànima. Ja per a gener de 2013, si la fi de lo món ens ho permet, tindrem els poetes Josep Manel Vidal, Lorena Cayuela i Alba Àlvarez. A poc a poc, com les gallinetes, anirem picant paraules per alimentar l'ànsia d'aquests cossos flacs, eixuts de paraules.