La travessia pel Desert és llarga, dura i silenciosa. Hi ha moments, cada volta menys, on el silenci, per apreciar el vertader so de la Paraula, és tant necessari que el vent que ens envolta és el nostre huracà particular. El portem a sobre amb tanta naturalitat que la bogeria permanent és ja un entorn surrealista i creatiu de somnis desperts. Com menjar a deshora. Tant com el silenci és important menjar entre hores, que no a deshores, i alimentar-se de paraules en silenci. Eixa és el desig dels aborígens del Desert de la Paraula. I per aquesta raó et demanem ens acompanyes en la propera tertúlia de molles i vers. Ens podràs trobar a l’oasi particular del nostre desert de paraules al Casal Jaume I de la Vall d’Albaida.
La proposta per al pròxim divendres 30 de maig és el Poeta Rainer Maria Rilke i per ser més concrets les “Cartes a un poeta jove”. Ací tens dos retalls de l’edició que ha publicat Angle Editorial.
“I també en l’home hi ha maternitat, em sembla a mi, corporal i intel·lectual; el seu crear és també una forma d’engendrar, i és engendrar quan crea des de la plenitud més íntima. Potser els sexes estan més a prop del que es pensa, i la gran renovació del món potser consistirà en el fet que l’home i la dona, alliberats de tots els sentiments erronis i aversions, no es buscaran com a contraris, sinó com a germans i veïns, i s’ajuntaran com a persones, per portar junts amb senzillesa, serietat i paciència la difícil sexualitat que els ha estat imposada”. Pàg 65
“El que cal és només això: soledat, una gran soledat interior. Entrar dintre d’un mateix i no comunicar-se amb ningú durant hores: això és el que s’ha de poder aconseguir. Estar sol com ho estàvem quan érem nens, quan els adults anaven i venien al voltant nostre, embolicats amb coses que semblaven grans i importants, ...”. Pàg 74
Com sempre. Profit, bon vers i lletra nova. Sense oblidar les molles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada