De debò que he intentat escriure
aquest silenci amb les línies translúcides del meu somni. Però ha estat impossible i em trobe resseguint versos dispersos en aquesta avançada nit de ja complida tardor i prenyat hivern. Tot un poema
caure a final de vers de l'escalfor dels llençols a la gèlida fulla
blanca d'aquesta nit. Caure infinit al pou de la paraula, a l'abisme
de l'ànima deserta, a la mirada perduda de les lletres que
m'observen des dels llibres tancats i apilats a la tauleta del
llit. Un cúmul de miratges del David i altres fullatges de boscam mediterrani de fulla punxeguda i perenne. Com aquest insomni
reconvertit en paràgraf sense punts ni finals. Perquè quan dixe de
polsar aquest teclat, que té un ressò agut a silenci de plàstic,
començarà a revifar la llum a les escletxes de la nit ja consumada
en dia.
divendres, 19 de desembre del 2014
divendres, 28 de novembre del 2014
Nit de cinc versos
El temps és un
estrany company per escriure versos. És eixa companyia silenciosa
que t'abraça com la nit. Amb uns braços tènues, d'una finor freda
però tendra a l'hora. És la sensació de les Heliconíades filles
de Zeus i Mnemosine perdudes a la muntanya sagrada de la meua vall
blanca. Full de transparència cruel, com un record que no et recorda
més enllà de la paraula, escrit prim sobre el temps. Amb
l'aquiescència promiscua de les muses que dies
enllà compartien riures amb l'enyorança del poeta. Hui però puc
dir que escric, quaranta síl·labes, amb la mateixa senzillesa que
la nit esdevé dia.
I
Gaudisc
l'aurora pel final
durar
i perfer el principi
Gaudisc
escriure't pel final
caminar
tocant als teus versos
no
encallar en comes ni en punts
dimecres, 26 de novembre del 2014
La primera nit sense el corredor
Aquesta nit Agnieszka no ha pogut
resistir els dolor del part. Després de 15 anys l'embaràs
d'Agniezska ha estat frustrat. La criatura, de malnom
#elcorredorpolones, no ha resistit els espasmes del part sense
epidural. La mare volia un part natural i sense intervenció ni
divina ni molt menys d'humans especialitzats en parts sense dolor. No
hi ha silenci a la nit que no puga omplir el dolor d'uns pares en
perdre els plors harmònics d'una criatura grunge
o de sons alternatius a la mitjana normal. La nit ens té
malacostumats als sons que no suporten la llum del dia, el compàs de
quatre quarts. Ara la Cèlia, la deessa de la nit, dirà Jane dispara
als estels de Mugroman. I els plors d'aquest mostre es quedarà en
uns fenòmens tangibles que mullen la cançó trista de Cindy Lance.
No vull desaparèixer com una cançó negra d'ones hertzianes sota el
control sagnant del meu heroi. L'anul·lació del jo no és cap
heroïcitat de vos meretriu, la València més senil potser, però
mai l'heroïna d'un Rèquiem del Krzysztof Wojtkiewic amb ovni final
inclòs.
La nit és un recer per a l'estranya llum d'uns cigarrets.
No em digues que no ho saps? Viu de nit i mor, un poc, de dia en
escoltar els sons que es perden pel corredor llarg, estret i
fantasmagòric del polonès.
Un noctàmbul que no oblida
mai el joc perillós que va tindre lloc a l'hiperespai.
Etiquetes de comentaris:
La nit
diumenge, 26 d’octubre del 2014
caminants sense dia
La nit és un recer d'humanitat
solitària on el silenci fermenta per maurar el nèctar de la primera
persona del singular. Aquell jo que tu pronuncies en veu baixa, cap
endins de l'ànima, i esdevé ressò de la darrera maceració d'un
mateix. Al cap i a la fi no hi ha silenci més intens que la fosca
llum de la nit, inexistent encara al pensament. Únic encara al
sender que travessa el desert de les paraules.
Tot silenci a la foscor de la nit és
senzill d'entendre en contemplar la son d'un infant de mamella
assadollat de present, sense pensar en un futur inexistent,
desconegut, innecessari a la llum del seu dormir. Encara sense màcula
al insomni del seu refugi, de la seua vida sense nit i dia. No hi ha
trànsit al desert de les seues paraules i llau encara aliè a
l'escalfor de l'arena, embolicat al caliu del bressol. La llar és un
somni que encara no alimenta la nit.
Els beduïns de la quimera nocturna som
caminants sense dia. Salut i benaurança als habitants del desert de
les paraules.
divendres, 24 d’octubre del 2014
Nit clara
La nit és un terreny de secà on
florix renadiu el sentiment més fosc de la persona, flor o flora.
Floreix amb l'escàs reixiu de la vergonya, de l'oblit, de la
manca d'humitat que residix a l'estança de l'ànima. Sols pots
comprovar fins on descansa la teua mirada a l'interior d'aquesta
cambra si et deixes caure a dintre. Com al pou del somni. L'aljub que
s'omple a les nits que com aquesta creix renadiu el sentiment de
l'esperança, flor d'un dia i una nit. A la nit obres els ulls per
sentir i créixer i al dia tanques el ulls per protegir-te i no
morir.
Potser la màgia de la nit està a
l'interior de la teua mirada, al centre d'eixe indret desconegut
anomenat ànima.
La bona nit és com el bon dia, un
desig que compartim en parella, en cercle, en humanitat... buscant
amb deler el principi.
Etiquetes de comentaris:
La nit
dissabte, 11 d’octubre del 2014
ser
Orgullós
de ser del meu Poble
ser
de parla valenciana
dedins
la llengua catalana.
Dubtós
de dir-ne Humanitat
pobre
desencís social
lesa
i molt poc saludable.
Fosca
fel impronunciable
que
cobrix de gel i penombra
la
veu que sol assumiràs
per
la silent mort del poeta.
Aquell
pel govern rematat
en
un dia tan assenyat
ni
la processó retindrà
l'orgull
glaçat de ser de poble.
Aquest poema il·lustra una noticia trist del passat 9 d'octubre al cap i cassal del meu poble; [Vídeo] Permissivitat policial davant els nazis el 9 d'Octubre
Etiquetes de comentaris:
Poesia
dimecres, 23 de juliol del 2014
un tast de Caòtica versemblança en format digital
Malgrat la calor que està fent El petit editor no para a sol ni ombra.
Ja teniu un tast del meu darrer llibre de poemes Caòtica versemblança publicat
per l’editorial carcaixentina. Un tast de 16 pàgines publicades en format
llibre digital a Issuu. Una plataforma on passar pàgina està a sols un clic. A l'ombra i amb un bon granissat de llimó i orxata 8barrejat com diem a la Vall) podeu gaudir d'uns versos de caòtica versemblança al vostre ordinador portàtil, tàblet o mòbil.
Ací teniu l’enllaç des d’on accedir a Caòtica versemblança amb l’esperança
que us agrade a tots i totes.
dilluns, 30 de juny del 2014
nit i dia
Acabar el dia amb una bona nit és com vèncer la por a perdre
l’escalfor de la llum. Eixa feredat que ens impedix aprofitar la frescor màgica
de la nit i donar a la claror el merescut descans de la foscor. Territori de
somnis dominats per la por a perdre, per la por al ser que no sap estar i a
l’estar sense poder ser més enllà que por. Eixa és la malaltia del dia i de la
nit, la por. Amb eixa al·lucinació somniada al vell mig de l’ànima el jo és controla’t
pel jo. El personatge controla la ficció, la titella controla al titellaire i
la nit il·lumina el dia i el dia continua il·luminant la enfosquint la nit. No
hi ha res com la por per dubtar on comença i acaba el cercle del temps, el
recorregut del teu viatge a través del jo. No tingues por de ser qui ets, nit i dia.
Etiquetes de comentaris:
La nit
diumenge, 8 de juny del 2014
Bona i absenta nit tingueu
Absenta
la nit a la llum coberta de tèrbola fluïdesa com l’ànima que em bec d’un sol
glop per no assaborir l’amargor d’aquest destil·lat d’alta graduació en somnis.
No hi ha més oportunitat per degustar aquesta fada verda que gota a gota. Com a l’alambí de coure es condensen les quimeres nocturnes i fantàstiques que governen
la meua nit. Aquesta meua nit la diluiré amb aigua freda sobre un terròs de
sucre que degotejarà amb un núvol de xarop i com la nit emboirada em
bressolarà l’absenta.
Absenta
la nit, absenta als meus somnis. S’absenta als teus també en la solitud d’un
recipient de vidre amb forma de pera anomenat got d’absenta. No deixes perdre
el teu ser al fons d’aquest vas d’alquímia casolana.
dijous, 5 de juny del 2014
El meu poema al Figatell literari de 2014
Poema
embotit de realisme simbòlic o figatell
de versos de fetge de setanta poetes
Òbric el tel
per embotir
de fetge i cansalada
els millors verbs
que el porc va engolir
en engreixar de jove
les pàgines de malucs rosats
de setanta poetes
(...)
Podeu continuar llegint-lo al blog dels Plats literaris així aprofiteu per tastar també els plats literaris, en aquest cas figatell, dels companys i companyes que el passat dissabte 24 de maig ens van reunir a Oliva de la ma de l'amfitriona saforenca, la poetessa Àngels Gregori.
Escriptors i escriptores participants a la jornada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)