dilluns, 28 d’abril del 2014

quatre versos més de Caòtica versemblança


Dos anys han passat de la presentació d'ENVERS, el primer llibre de poemes que vaig publicar per l'abril de 2012 en l'editorial Germania, a la Biblioteca Municipal de Sant Josep a Ontinyent. Ara torne a la Biblioteca el pròxim divendres 16 de maig a les 20:00h per presentar Caòtica versemblança editada per El Petit Editor. 

Ací teniu quatre versos més. Corresponen a la segona quarteta del primer poema del llibre. Uns versos reflexius per encetar un camí caòtic però versemblant.


Abans de la tempesta em trobe espès endins
com si el no res a l’espai profund del meu jo
regalimara per la pedra viva de la muntanya
i amb el temps esdevinguera arena de desert



Tenim un bon cartell per a la presentació de Caòtica versemblança. A banda de la presentació que anirà a càrrec dels editors, Salvador Lauder i David Vidal, tindrem la presencia del músic ontinyentí Alex Salvador i la rapsoda Mara Vicent. Versos cantats i recitats des del cor d'aquests artistes i amics.

dijous, 24 d’abril del 2014

Primers quatre versos de Caòtica VERSemblança





"Sobre aquesta mar de sorra descansaré l'afany

assecaré les paraules mullades al temporal

planys d'infantesa i mots banyats als records

reescrits al déu creador pels beduïns del vers" ...


Escriure és parlar d'un mateix. La mateixa dificultat que desconèixer qui eres i escriure qui eres. Perquè es pot observar, reflexionar i actuar, en aquest cas escriure, des d'un altre lloc que no siga un mateix? Potser els crítics o aquells que més saben de la teoria del poema i d'altres parides tenen molts exemples d'escriptors que han afrontat el full en blanc des d'un altra perspectiva. Doncs sí és possible l'empatia poètica i escriure des de la vivència d'un altre. Sempre serè un escèptic d'aquesta capacitat d'aparent cosmopolita emocional. 

Aquesta aparent versemblança caòtica d'una vida, del que portem d'ella, és una bona tinta per ratllar els fulls blancs de l'ara mateix, de l'únic futur possible convertit en ara i ací. Aquesta reflexió és la que afronte per segona vegada després de convertir en passat el agradable futur de desvirgar les meues emocions per escrit envers l'ara i ací. Prompte aquestes paraules ja seran passat i pot ser no ens interesse tornar a començar un llibre que ja ocupa el seu lloc a les baldes de la biblioteca personal. Com a lector compulsiu he tingut l'experiència d'actualitzar en present eixe passat enquadernat entre les solapes d'un llibre. 

Espere de tot cor que la meua mirada caòtica entre versos et siga sempre un ara i ací, una mirada al futur que nia en cada decisió present.

https://www.facebook.com/pages/Pep-Alfonso-escrit-de-COR/240062139529460
Escrit i dibuixos de Pep Alfonso.
Portada de David Vidal, El petit editor.  

dimecres, 2 d’abril del 2014

Damunt la taula


Damunt la taula
escampat amb cert ordre
hi ha un goulash de versos
entrelligats d’ànsia
cosits als llibres
com mana l’editorial
Memòria de Montserrat,
de tu i de mi, també és Abelló.
Gallego, Si temieras
Morir, és de Vicente.
      La Rosa
d’Ignacio Regresada
plastificada i embassada
per no mullar-se
perquè hui plou en gana.
A baix de tot
hi ha un Llibre
des les Brandàlies
de l’Àngels que s’escriu Gregori
des de dins del seu deliri
que faig meu per moments.
M’empeny també Cassasses
buscant un buit a taula
per als seus Començaments
i ocasió
de les ocasions.

Com per al meu aniversari
sols queda una setmana
i plou a fines llàgrimes
com els dies curts
xirimiri li diuen
als dies de gotes fines
cala babaus també
com les paraules
amuntegades als llibres
donant-se cops
de peus i mans
per obrir els pètals
per eixir a l’exterior
a respirar l’estima
o l’odi d’un lector
acostumat al desordre
natural de les coses
al creixement natural
de les lletres a dintre
dels fulls desescrits
oberts com el seu cap
d’un cop sec
d’idees tendres.

Damunt la taula es pot
menjar, escriure i fotre.
Tot a l’hora és difícil
però no impossible.


Poema de Pep Alfonso


Com diu la Judith Sanz, companya al Taller de poesia, potser patim incontinència poètica. Aquestes gotes al paper són de fa uns anys, potser del 2009. No ho puc assegurar, tant se fa. El que sí recorde és que era tard i com sempre abans de dormir necessite una dosi de lletres. Com no són hores la majoria de nits és la poesia la que remata l'insomni. Aquella nit van ser aquest cinc llibres els que esperaven a la tauleta per oferir-me, sense resistència, obertes les seues pàgines. Tot un plaer que sols sabem apreciar els onanistes confessos.