La nit és un terreny de secà on
florix renadiu el sentiment més fosc de la persona, flor o flora.
Floreix amb l'escàs reixiu de la vergonya, de l'oblit, de la
manca d'humitat que residix a l'estança de l'ànima. Sols pots
comprovar fins on descansa la teua mirada a l'interior d'aquesta
cambra si et deixes caure a dintre. Com al pou del somni. L'aljub que
s'omple a les nits que com aquesta creix renadiu el sentiment de
l'esperança, flor d'un dia i una nit. A la nit obres els ulls per
sentir i créixer i al dia tanques el ulls per protegir-te i no
morir.
Potser la màgia de la nit està a
l'interior de la teua mirada, al centre d'eixe indret desconegut
anomenat ànima.
La bona nit és com el bon dia, un
desig que compartim en parella, en cercle, en humanitat... buscant
amb deler el principi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada