dimarts, 20 de maig del 2014

El territori



El territori no entén de propietaris
sols s'expressa en frases fetes
anotades al diccionari per ordre
de jerarquia i procedència
poc importa el permís del subjecte
o del partit o de la cesura del vers
s'inscriuen sinònims i antònims
metàfores d'estricta pertinença
d'un home advers ara i ací ferit
per versos orfes de terra en propietat


Segon poema de la secció "Terra".
Primera de les quatre seccions de la primera part
del llibre anomenada "semblança de caos". Aquesta primera part
de Caòtica versemblança va acompanyada de la cita de Joan Vicent Clar
del llibre "Cobricel dels quatre elements".


Terra: “cos termodinàmic de paraules
parir: aqueixa és la paraula, terra
ventre ple de sensorial sepultura




dimecres, 14 de maig del 2014

per la nit bona nit



La nit és una musa insomne que busca recer entre els versos d’aquesta caòtica versemblança que tot d’una vomite després de la tempesta de paraules que m’obstaculitza la son. No hi ha res com rellegir records de versos blancs, parcialment lliures, que desfilen com personatges de la meua quimera de llums nocturnes, de fantasies viscudes de nit per evitar l’excés de llibertat dels somnis. Personatges que deambulen amb pas ferm les estances versemblants del déu Caos. 


Tot somni té una pàgina on la Musa insomne et parla per escrit de la seua impossibilitat de compartir amor. Ni tant sols aquell breu instant de plaer de desperta confusió amb l’amor deixa lloc al prejudici de la son per cridar-lo pel seu nom, sexe. Però clar el sexe insomne és tant aparentment real com l’amor despert. Sols la voluntat de posseir una ferma postura de caminant diürn dóna certa sensació de controlar la lleu línia que separa la nit del dia.



No hi ha caos més versemblant que aquell que alimenta el meu desig de viure entre paraules lliures, mesuradament lliures. Sols em queda llegir unes pàgines més de la carta que fa cent anys m’envià Lautréamont en forma de cants de Maldoror, senyor que habita els submons de Caos.  
 

divendres, 9 de maig del 2014

versos que enceten la caòtica versemblança


“abans de la tempesta”

Quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven unit
 i tota la naturalesa aparentava com una bola, això era anomenat caos”
Ovidi, La metamorfosis



Sobre aquesta mar de sorra descansaré l'afany
assecaré les paraules mullades al temporal
planys d'infantesa i mots banyats als records
reescrits al déu creador pels beduïns del vers

Abans de la tempesta em trobe espès endins
com si el no res a l’espai profund del meu jo
regalimara per la pedra viva de la muntanya
i amb el temps esdevinguera arena de desert

Descendent del primer aborigen de verb lliure
rellig l'eclosió uterina sobre el full esfèric
epístola del desig genuí de la metàfora viva
que hui contem als nens abans d'obrir el son

L'únic camí per desxifrar el mot del primer Babel
malgrat perdre’s al centre de l’hemicicle és entrar
a la batalla i sentir la humitat del ferment confús
darrere del peçó d’una orella o del bescoll ofert

El camí, la senda, el desig, el tindre, el ser, l’estar
tots els mots formen granets d’un vers, d’un poema
d’un llibre deslligat pel pròleg o l’epíleg on es junten
amb les mateixes fulles llançades al vent de Caos