Fruita encetada, de
desig mutilada
entreoberta al
paradís de la Flor
convidant-nos a
menjar del plaer
de compartir versos
en blanc i negre
delers d’un
paisatge posseït de somni
on llimes
envellixen com els pits joves
d’una dona madura
entrada en llums
i ombres i versos
descalços i arítmics
a l’espera d’un
peix que menja arracades
de cirera de roig
fosc com la sang de nena
que treu el cap per
la figa d’una geganta
menstruació
d’aquest laberint d’opalí oníric
màtria d’halurs de
plata de la Flor mexicana
que atrapa un cigne
entre el sexe nu de mots
d’una verge del
silenci, de la llum i del vers
blanc i negre que
amb els ulls oberts, un cop
i un altre, mira la
fada del cap d’espasa i peix
Pep Alfonso, escrit el tretze de desembre de 2013.
Per a la Flor Garduño i per a l'amiga Alba Pelufo
en agraïment a la proposta que ha inspirat
aquest poema que de ben segur canviarà...