Per a Ximo Urenya
Com acarona el vent la pedra viva
s’ha anat esculpint la nostra amistat
Com l’escalfor suau de l’arena fina
que s’adapta al cos amb aquesta estima
de germà menor a germà major, com
l’aprenentatge inevitable del vent interior
Vaig ser alumne no oficial de la teua paciència
a jornada completa fent cròniques d’una veu
que era i serà per sempre la del teu poble
d’aquell ciutadà responsable de ser per sempre
poble entre tot el poble, terra per sempre terra
llaurador de paraules, treballador de l’escola
de la vida, de la vida feta escola, de l’entusiasme
que em vas contagiar amb la veritat i la presència
Una ocasió especial per un amic especial, gràcies Ximo!!!!
