Acabar el dia amb una bona nit és com vèncer la por a perdre
l’escalfor de la llum. Eixa feredat que ens impedix aprofitar la frescor màgica
de la nit i donar a la claror el merescut descans de la foscor. Territori de
somnis dominats per la por a perdre, per la por al ser que no sap estar i a
l’estar sense poder ser més enllà que por. Eixa és la malaltia del dia i de la
nit, la por. Amb eixa al·lucinació somniada al vell mig de l’ànima el jo és controla’t
pel jo. El personatge controla la ficció, la titella controla al titellaire i
la nit il·lumina el dia i el dia continua il·luminant la enfosquint la nit. No
hi ha res com la por per dubtar on comença i acaba el cercle del temps, el
recorregut del teu viatge a través del jo. No tingues por de ser qui ets, nit i dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada