A
Jaume Pérez Montaner
Insomni:
“Hi ha nits com aquesta en que voldria ser peix,
enfonsant-me
als rius de la memòria,
nedant
contra corrents, davallant esperances,”
Somni:
“rius que
menyspreen el seu curs i tornen
a
llurs fonts, pedres
que
s'esllavissen buscant ser només,”
Ser
peix a la fluida nit del teu insomni
i
empènyer contracorrent i entreversos
l'efluent
memòria del meu somni
figures
tornades a la vella font dels sons
adormits
als racons nostrats de l'alba
despertats
de sobte a contrapeu del llit
nedant
de repèl al riu de les idees
que
brollen fins al finat principi
eixa
caverna on es projecta el film
l'obagor
dels mots recitats
que
volen ser enlairats i són
vaixell
que navega versos
mariner
argonauta que recita
marit,
pare, amic i poeta habitant
d'aquestes
pedres de carn i os
mesurades
amb paraules lliures
fins
al darrer accent de l'esperança.
De moment no tinc fotos de l'acte a Ca Revolta.
Aquesta és a casa repassant la plaquette d'homenatge a JPM