divendres, 26 de juny del 2009

"agua de mi pobreza de desierto"


He deixat enrere el Desert de la Paraula. Si fa potser han passat deu minuts. I amb La sorra, encara calenta, que porte entre els dits dels peus vull escampar-vos aquestos versos de Bronwyn, del Cirlot.


Cielo de mi desgarramiento rígido,

agua de mi pobreza de desierto,

blancura de mi gris desenterrado,

cuerpo de mi existencia incertidumbre.


Bosque de mi llanura donde estéril

una concentración de muertes calla.

Relámpago incendiario de la noche

vertida en las estrellas de tus ojos.


Palabra de mi lúgubre silencio

perdido entre las rejas del horror

de un hierro milenario que me acerca.

Bronwyn descendimiento, sola Bronwyn.

(Ediciones Siruela S.A., 2001. pàg 451 de Bronwyn)



Sols hem tingut temps per banyar, o més bé deixar-los humits, tres dits del peu esquerre. L’oasi simbòlic, místic i desconegut del barceloní Cirlot ens ha cobert d’imatges del no món.


La pròxima parada al vers següent. Quan les ganes de veure ens deixen beure de la llum de la paraula. De Cirlot o d’un altre mestre.

dilluns, 15 de juny del 2009

Juan Eduardo Cirlot (1916-1973)


Cirlot, i la seua obra, han caminat pel desert de la paraula sempre de la ma simbòlica del misticisme més poètic. Potser per això s’ha tardat prou en reconèixer l’oasi que suposa la seua Paraula en aquesta travessia pel desert. Nosaltres, beduins del vers i la paraula escrita, volem descansar un moment a recer de les seues palmeres i veure l’aigua dels seus versos.

En 1968 diu el mateix Cirlot; “Si publique pocs exemplars és perquè crec que en l'actualitat és molt difícil o quasi impossible interessar amb una poètica nova, sobretot si aquesta versa sobre experiències espirituals i no sobre problemes de la massa. La humanitat vol convertir als poetes en periodistes, agents de publicitat o sacerdots, gèneres molt distints i respectables en diversos graus. Però el poeta no és res d'això. És tan sols algú que respon a preguntes formulades per quelcom que s'assembla al no res. I la seva veu té una ressonància que no podria evitar encara que volgués. A això se li diu hermetisme”.
Per això li dediquen el divendres 26 de juny la tertúlia del Desert de la Paraula. Com tots els mesos ens trobarem al Casal Jaume I a les 21:30h per tornar a gaudir de la companyia dels beduins de la paraula. Molles i versos com sempre.