A l'Antoni, dimarts 5 de novembre de 2024 a Bocairent. Dia del teu soterrament.
Et sent tan a prop meu
que tocar-te puc amb el Vers.
No pots fugir de mi
sempre presoner al meu cor
No són paraules de comiat
tu mai em pots abandonar.
Amics, germans a colps d’atemporalitat
complicitat toba d’estimar-nos, de lluny
amb un amor que habita l’ànima, esclau
voluntari de la distància, oblida que dorm
i somnia, migdiada d’amor, el goig
del poeta entre versos, refent-se.
No ha mort el poeta, l'amic se'n va
i s'emporta sota el vers al poeta
Ací, al vers, quedem pregant
un roser, cadència de redempció
un orat, vessant de misericòrdia
la del Pare de maternitat acollidora
que t’estima per damunt de tot Poema
Poeta en oració que el món declama.
Ara meues, et furte les paraules;
«CONFESSIÓ
Només Déu pot deslliurar-me del gran
i meu major pecat,
la gran condemna de ser
JO».
Antoni, germà
et sent tan a prop meu
que tocar-te puc amb el Vers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada