Escriure i desescriure, eixa és la qüestió. Avançar mot a mot, paraula a paraula, vers a vers o fins i tot a colps de prosa poètica. No és important l'ordre dels colps. I millor si són colps de cec lletraferit. Ferit de llibertat. De ganes d'omplir fulles i fulles blanques, verges de paraules, amb la micció herètica d'unes poques paraules. Sols unes gotetes de versos càlids poden llançar a perdre la virginitat de tot un full blanc, poncell i immaculat.
A la fi de l'hemicicle, i amb permís del mestre Roda, espere no tindre dubtes insostenibles, amb permís de l'amic Torró, i trobar el subjecte del poema, amb el permís de mestre Jàfer, i després de tant de permís i per escrit demane espai per ocupar el carrer sense manars i garrotades, gràcies per tot Ovidi. El carrer, convertit en purgatori de divina comèdia, és on cal la paraula declamada, escrita, cantada, cridada, pintada... amb la llibertat necessària per ser homes i dones lliures, de paraula.
Aquest és un escrit sense principi ni fi. Es un roll de paper espiritual escrit i reescrit en paper del wàter. Cal dignificar allò que ens fa iguals en la forma i diferents en les maneres. Sols l'ús fa mesquí l'acte.
1 comentari:
Bonic text de presentació
Amb homenatges amables
Salut, company
Sergi Torró
Publica un comentari a l'entrada