1a part
M’han aconsellat que escriga els meus somnis
sobre una fulla de paper blanc, un acte de creació cap al interior com una
resposta a la pròpia paraula. Encara que no trobe fulles en blanc després de
trenta i tants anys d’escriure d’amagat i llegir llibres d'històries d’altres.
És una petició estranya malgrat ser una amiga, deixant de banda la seua
deformació professional de psicologia acadèmica. Pel que em toca i se’m demana
no deixa d'ésser un acte d'hedonisme espiritual, intentar connectar amb la meua
ànima deixant de banda les coses superficials com el jornal, el cotxe, la casa
i altres possessions que sempre m’han fet il·lusió. Ixes pedres també formen
part de la casa dels meus somnis són elements de confort per a aquesta vida que
sempre ha estat clar que la tindria que compartir. No és un camí fàcil
compartir els passos amb la dóna que vaig conèixer a les faldes del Benicadell
quan tenia vint-i-un anys. Allà per l’any noranta un, si la memòria no em
comença a fallar perquè encara que sóc jove la capacitat d’enregistrament del
disc és limitada. Però tot i això és el primer somni que esdevé una realitat,
un fet consumat. Potser és aquesta la Pedra Angular de la casa del meu Somni.
(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada