Al meu cap hi ha una cercavila de
dimonis coeters que a ritme de tabals i dolçaines em fan petar el
cervell que no està per festa i ni vacances. La possibilitat
d'esplai en aquest moments és contradictòria. Sempre hi ha unes
hores abans d'acabar el diumenge per rematar l'ociositat. Les hores
de la nit, si ja has estat previsor amb la migdiada, són bones per
continuar llegint Dickens o rellegir uns versos qualsevol; Simfonia
per a un estat de coma, Petjades insomnes, La plaça salvatge o fins
i tot rellegir-me uns versos més per preparar la presentació a
Mallorca d'ENVERS. Estic buscant un inèdit per oferir quelcom més
al públic de la Banyera Voladora.
Foto d'Ibai Acevedo utilitzada per La Banyera Voladora
En un principi no tenia molt clar això
de volar a cavall d'una banyera però crec que serà un encert. Una
experiència d'aquelles que omplin la motxilla de records, bones
imatges i frases fetes. És una banyera, pel que deduïsc de la seua
activitat, amb uns vols molt filosòfics. A banda d'oferir música en
directe i recitals poètics també hi ha molta reflexió. Supose que
cadascú la interioritza al seu gust com és d'esperar per a ments
lliures que s'estimen a la saviesa. Uns se l'empassaran tota d'un
glop amb cervesa fresca, vi del terreny o còctels diversos, amb
versos. I altres reflexionaran a base de digerir mals de cap com el
que jo m'empasse ara mateix.
A mi em desperta aquells anys
d'institut on la filosofia era per mi la droga més dura que un
adolescent pot digerir. Fins i tot pensava estudiar eixa ciència de
la rama de lletres que de malnom té filosofia. Però sols m'ha donat
per estudiar fotografia i acabar escrivint versos dispersos, diversos
i al final conversos. Els poetes sempre han ajudat a la reflexió
pròpia i d'altres. Com deia el poeta Marc Granell “els poetes som
els éssers més imprescindiblement inútils que hi ha sobre la
terra”.
Mentre finalitzen les línies d'aquest
escrit sembla que minva la lluna dels meus dimonis tronadors. La
calma mai és calma eterna doncs seria una anormalitat calma
analitzada amb l'ànsia del dialèctic atomista. La veritable natura
de la calma s'analitzaria fins les seues parts més o menys calmes.
Les paraules són molt sofrides malgrat la calma aparent de les
pàgines immaculades que ocupen. Es mantenen calmes alienes a
l'estima dels lectors i lectores que les magregen, amb desitjos
diversos, dispersos i alguns fins i tot conversos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada