De matinada m’ha despertat
el cant de la gallineta.
Gemegava al ritme irregular
i curt de les escomeses
de desig del pollastre
o d’altra gallineta satisfeta.
I és que la gàbia és fina
com un plaer també ínfim.
Ens agradaria, per un moment,
que l’absolut solidifiqués
en un orgasme permanent.
Però saps que diuen d’Utopia?
Que és un desig inabastable
en si mateix, plaer etern,
que no cap al caixó de la roba
bruta, ni a l’armari de la muda
neta, ni a la butxaca del plaer...
Un instant fugaç per trencar un somni profund
un somni profund sucat a l’instant fugaç
d’un nou dia, si Déu vol, etern també.
Per Pep Alfonso el 06/06/2012 a Palma, al carrer Joan Bauzà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada