De
tant de rellegir-me
se'm
fan estranyes
les
paraules.
Els
versos, encara
dispersos,
semblen
d'un altre.
Amb
el paperet del sucre
senyale
el vers
on
m'he quedat
bocabadat,
amb boca d'altre,
i
entre dents recite
mots
de cotofluix
vergonyes
molles
que
em colpixen
com
si foren teues.
Per
desintoxicar-me
repasse
la simfonia
per
un estat de coma
d'En
Ramon, d'un altre.
per Pep Alfonso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada