Vers dur, vent etern
tendra llucada d'alè
que el cos cisella
Transparències encarnades
a la mare natura, al cos
d'una màtria en vers lliure
eclosionada. Un vent com
una mètrica silent vol viure
de l'amor que és subjecte i part
del femení plural estimades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada