Dies com el de hui
camine, amb tu, descalç
per vials de quitrà
i fotria a rodar
amos i senyors
de la ciutat d’asfalt.
Continue, amb tu, descalç
al teu costat pas a pas
trepitjant sobre el plugim
que evoca el teu somriure
el teu plor pausat, arítmic
així i tot constant, que riu
amb els braços oberts
desamparats de camí
que no albira final, sols
quitrà
Per Pep Alfonso, hui mateix... poema inacabat, sols plantejat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada