L'estudiós txec del segle passat, A. R. Nykl, en el seu clàssic llibre sobre la poesia araboandalusina (1946), com a preàmbul inspirador del seu estudi, presenta tres citacions que, tot i tenir la solemnitat de les coses greus i serioses, i malgrat que emanen encara un romanticisme pur i exultant en plena Segona Guerra Mundial, fan de bon llegir i inciten a l'elevació de la intenció poètica. Ací les teniu:
1. La del Profeta Muhàmmad, contrapunt de l'opinió que sobre "els poetes" es pot llegir en la sura de XXVI, vv. 224-226 de l'Alcorà: "Pel que fa als poetes, els segueixen els extraviats. No els has vistos que erren per totes les valls i diuen el que no fan?".
قال النبيّ صلعم انَّ من البيان لَسحرًا وان من الشعر حِكَمًا
= El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: "Certament, hi ha encant en l'eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia."
Ṭabaqāt aš-Šāfi'īya al-kubrā
2. Aquesta sembla del mateix Nykl, ja que no duu cap autoria.
"UN POEMA ÉS LA IMATGE MATEIXA DE LA VIDA EXPRESSADA EN LA SEVA FORMA ETERNA."
3. I finalment una definició de P. B. Shelley en la seua Defensa de la Poesia:
"LA POESIA ÉS DE FET UNA COSA DIVINA. ÉS ALHORA EL CENTRE I LA CIRCUMFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT; ÉS ALLÒ QUE ABASTA TOTA CIÈNCIA, I ÉS ALLÒ A QUÈ TOTA CIÈNCIA S'HA DE REFERIR."
Shelley
--
Enviat per Terra d'Enlloc a La Terra d'Enlloc el 8/26/2010 07:32:00 PM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada