Però no parlem de mi
sols de mi no
es pot parlar i no
avorrir-se als pocs minuts
de començar a mirar-se
els borrellons negres
de la vida que s’apaga
en entrar al llit
per dormir de dia
quan la vida llueix
a l’ombra dels cretins
els sapiens vulgaris
l’espècie que no pot dormir
tranquil·la després de fotre
tanta estupidesa arreu del món
i s’alçaran de l’última fila
cridant; El poeta està boig!
pots dormir tranquil
ni tu ets l’espècie
ni jo soc el poeta
Pep Alfonso, de moment, el final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada