M’agrada dormir
al llit desfet
imagine que encara està calent
i que el temps encara resta
arrugat i càlid
entre els llençols
la manta i la desgana
amb un trompellot impuls
d’estimar-te amb inèrcia
com un costum
que no s’oblida
car és un costum
que tinc des de menut
quan em pixava al llit
humit i calentet
desfet com un malson
que no et deixa créixer
doncs és amarg
el sabor de maduresa
tal qual vi de vida reservada.
(...)
Pep Alfonso, poema escrit en 2011, I Part
El llit desfet, d'Eugéne Delacroix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada