dilluns, 23 d’abril de 2012

9a carta al beduí del desert de les paraules, per Sant Jordi


Llegir és com pensar en veu alta. Fins i tot pots cridar, per exemple, escriure en majúscules i no passa res. Sona igual que en minúscules, a ras de vers i potser sense rima i tot. Doncs al calaix del teu cervell hi ha racons on les paraules esperen en fileres el seu torn per dir la seua. Per començar els versos o finalitzar-los també. La llibertat és tan gran que fins i tot alguns governants per ser absoluts, en el passat, han decidit silenciar-les. I en l’actualitat hi ha governants que han seguit aquest exemple d’ànsia i inseguretats d’una infància mal escrita.

Llegir és la màgia del silenci. L’oportunitat per ser el mag lletraferit de les paraules sonores i sordes, teues i d’altres, però de ben segur que escrites amb pauses. Necessàries per donar a les paraules el do de la saviesa. Pauses per donar-te l’oportunitat d’escoltar als altres lectors i als altres poetes. O també als escriptors de llargs discursos per paraules.

Les paraules sempre et donen la possibilitat de llegir en l’ordre i el concert que mes s’adapta a les teues necessitats de lletraferit compulsiu. Podràs muntar a lloms d’un cavall blanc, o negre o marró o ... verd, perquè no? I amb una pica llarga que acaba amb una a oberta i majúscula l’enfonsaràs a la boca del drac. Per unes línies podràs ser Sant Jordi mata dinosaures menja lletres. Un ecologista dels versos rimats amb naturalitat. Aquells que mesuren les seues paraules amb poca broma. Amb la traça i la paciència dels primers lletraferits orals de la paraula. La màgia desconeguda dels inicis.



Salut i bona caça, de paraules,
Pep Alfonso



 

Cap comentari: