Dies i dies que les paraules brollen sense presa però
sense pausa. Busquen l’eixida natural per ordenar-se en versos dispersos i
proses diverses. Sensacions multiformes que busquen les mans del picapedrer que
els dóna la forma estimada. Estimada que no perfecta. Per a perfecció ja estan
les idees, les intuïcions del poeta. La perfecció no sap de faltes d’ortografia
o de fisonomia. Fins i tort hi ha versos on l’arruga és bella i la rima
assonant, però amb idees d’altres. Altres és important per al nosaltres; el poeta,
el marit, el pare, l’amic... el fill de paraules de secà.
Puta d’oros!!!!
d’una baralla
de quatre pals:
cors,
cavallers,
putes i
madams.
Jugar-s’ho tot
al final del dia
no és cap solució
poètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada