Amor eixut, vers de secà
vagit renadiu i esperança
en l’oblit amortallada
com la darrera paraula
record d’un vers, estimada
pel llaurador de la lletra
badada i als llavis resseca
mentre el desig, capficat
fa solcs en la necessitat
de la humitat estimada
que entre versos la buscava
verge de sons com la mirada
d’aquell goig caigut novençà
entre els calls tendres de les mans
l’amor convertir en treball
t’ha mogut una pruïja
un orgasme en l’ànima
Pep Alfonso, 27 de novembre de 2013
2 comentaris:
M'agrada... llaurador de la terra!
Gràcies Mariola per les teues paraules. La seua saó m'ajuda a plantar noves lletres amb l'esperança de nous versos!!!!
Publica un comentari a l'entrada