dilluns, 25 de març del 2013

15a carta des de la distància i el hui del país dels beduïns al desert de les paraules







Hi ha dies on un somriure és una pena que degoteja amb l'alegria espesa de l'ànsia. Cada instant sobrepassa la contradicció aparent dels camins que amb seguretat arriben enlloc. Enlloc on la distància, el temps i l'oratge reconstrueixen la cruïlla d'eixe instant viscut amb humitat, tendre elixir de maduresa cítrica.



Hi ha espais mesurats en temps i habitacles que degotegen com la sorra del temps. I mentre el pas ulterior, que segueix el pas anterior, s'aprèn l'ordre dels esdeveniments per no decebre la normalitat. El pas futur oblida el pas passat completant el cercle de la vida, la mort. Descalç el beduí rep el camí amb l'aprenentatge de l'arribada des del moment de la partença, a peu nu. La dama blanca va parir el desert de les paraules amb el dolor necessari del subjecte que busca l'acció del verb, de la paraula feta acció, del vers en moviment...



Malgrat la pèrdua del hui la vida continua present un pas més enllà del hui, ara i demà.

 Foto en blanc i negre sobre un original a color de l'ull d'Albert