Regal dels Reis Mags
Els Reis són més màgics que l'Andreu. I com fa temps que estic sec de poesia m'han avocat un doll de Lledó ple de paraules, blanques: New York, Nabokov, bicicletes i Nadir. Disperses i paraules verges que m'esperen en un silenci de complicitat i èxtasi quasi sexual o millor dit, religiós i místic el silenci. Jo què sóc creient, en Déu i en la poesia, preferisc l'èxtasi de la paraula feta carn que no el de la carn desfeta entre paraules ofegades, arrencades de la passió. Però un vers be val una passió i una oració d'agraïment al Pare.
Llegirem i mentre escriurem, entre línies, contant l'experiència del silenci poètic i religiós tot d'una, paraules que suren a la ment blanca, com la vida. Per escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada