Quan et sents maltractat pel dia és bo buscar recer a la nit. La foscor, el seu profund silenci, és la millor companyia per sentir les molles dels seus dits acaronar l’arrugada pell de la llum consumida. No tingueu aquest clam per trist. Més aviat acolliu-lo com el cant suau de l’ànima. Creients o no creients hi ha vents, com el silent nocturn, que l’escoltes malgrat no veure’l. Aleshores no et costa entendre que malgrat que la llum la foscor no és el final del dia. Com deia el poeta, bona nit cresol que la llum s’apaga. I l’angelet nocturn, d’ales negres, tanca els ulls per observar millor els reflexos de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada