Un café, per favor

Un café per favor

Un vers i més café

Paraules glop a glop

Amb molt de sucre

(...)

Aquest versos els vaig escriure a València quan estudiava a l'Escola d'Arts i Oficis. Quan la tertúlia es deia “La senda dels miserables” que després, en passar per Bocairent i acabar en Ontinyent, s'anomenaria col·lectiu Cultural Santdimoni. En aquella època l'ànima i el cos de la tertúlia érem Sergi Torró, Antoni Cabanes, Pep Alfonso... i poc més.

Jo festejava i “remenava els somnis” adolescents. Hui m'han vingut al cap aquests versos. Però sols recordava els primers. Ací està el poema complet, de moment.

“A Genoveva”

Un café, per favor

un poema i café

un vers i més café

paraules glop a glop

amb molt de sucre

llegint café i

remenant poemes

sucant rosegons de somni

Cau el record al got

bufa vent la finestra

filtra llum la persiana

quan veig els teus llavis

darrere de cada vers

dins l'últim glop de café

xopa suau la teua pell.

Vull agafar-te i beure't

tinc el desig de ...

Un café, per favor