Estendre roba és com ficar paraules seguides, de dos en dos com calcetins, i després pots penjar calçotets i bragues, i mentre penses que són versos de colorets diversos. No passa gaire temps i te n'adones que senzillament estan secant-se. I de que serveix una paraula seca? Perquè rellegir un vers ressec al desert de les paraules?
Les pinces són de fusta però el llapis és electrònic i malgrat el temps les paraules continuen seques. Qui serà el poeta? Qui humitejarà les paraules? Qui farà versos d'aquesta vida estesa, resseca i mutilada?
Foto obra de elrentaplats de flickr
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada