De nit i altres versos curts
Hui és un dia sense ritme poètic. Arribada la nit el ritme es fa coto-fluix i la metàfora s'enfosqueix als llençols somorta, amb humitat reclosa. La poètica s'ha aturat a l'atzucac del carrer de baix, al barri vell. Bell com la poesia sense poètica, sense vida, sense seny, sense... sense.
Ha estat un dia curt, de pocs versos, de monosil·labs que cauen sols a l'engonal de la vorera, al costat de la cagada del gos. Merda d'amo de gos. Mal sabor de boca per anar a dormir la mona d'un dia curt, com un vers sense pa.
Deixarem caure el cap al coixí i deixaren passar a poc a poc els versos blancs d'aquest dia que s'apaga dins d'un somni o dos o tres o més. Potser serà una nit llarga, poètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada