L’estiu acaba i comença amb Bronwyn.
Remolinos de cielos y de océanos
de incesantes distancias funerales.
El centro es lo lejano, y es allí
entre espirales grises y plateadas,
donde acaso la cruz es una cruz,
el cruce y el encuentro.
El centro es el lugar donde la imagen
habla desde su doble transparente.
Un poema de Bronwyn, de Juan Eduardo Cirlot.
Publicat per Ediciones Siruela a l’any 2001
On està el centre? On es troben les mirades? On es perd la vida buida, ofegada de llum i falta d’ombres? A l’entrecama de l’esser el poeta es traga tots els versos de cada dia. Un plat d’entrecuix de pollastre i entrecop d’especulació servida fresca, transparent. Embeguda d’oli de motor. Marinada d’actualitat. I per resposta, en la distància, celebrem el funeral de l’ànima. Grisa processó de l’esperit covard. Encorbat cap a dins com un caragol. Que es torna a perdre mirant-se el cor. El centre del plat fondo. El centre de l’abisme transparent. On la mirada és el centre de la creu.
I al centre del nostre món reprenem la tertúlia del Desert de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada