No hi ha bona nit sense un llarg silenci on l’escalfor de la
flama diürna pren la temperatura justa per a escoltar-te. Fins i tot un vers
amarg que sembla que malbaratarà el poema pot encavalcar-se i esclatar en un
soroll sord, en una llum fosca que il·lumina en eclosió l’ànima de cada somni.
L’estança més obaga del teu cos on naix el resplendor de la teua criança, del trànsit
tranquil de la nit en dia, del soroll en silenci, del caminar en descans, de
teu posat seriós amb el teu somriure posat fins que el cercle de la paraula es
tanque. Reclòs en un espai tant minúscul com immensa és la meua necessitat de
tu cada nit. Tot el temps mentre t’escolte en un silenci insomne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada