ENvers los vins

Renadiu és un col·lecti d'escriptores i escriptors de la Vall d'Albaida en llengua catalana que organitza, des de l’any 2013 i per molts anys, un encontre literari a la vall blanca. La nostra intenció no és altra que fer país fent lletra.

Per al proper dissabte 8 de febrer de 2014 farem un barrejat de vins i versos que s’anomena, no sé si per efluències de Rois de Corella, "envers los vins". A més a més el paratge triat per a l’ocasió és Beniatjar. Aquest poble entranyable i singular als peus del Benicadell ens permetrà observar la nocturnitat de la Vall d’Albaida sota un mantell d’estels impressionant, amb el permís de la deessa Hespèrides.

Entre tast de vi i tast de versos anirem preparant el cos per al sopar. Potser entre el cafè, la copa i el desfici dels fumadors donarem corda a la improvisació d’un altre tast de versos. Encara que siga per fer donar temps a la preparació musical del grup El Club Solitary. 

Tota una jornada amerada de versos, vins, licors, música, més versos, licors, mes versos i el que ens done la nit als peus acollidors i gèlids del Benicadell.

El tast de vins anirà a càrrec de Raúl de la bodega Celler l'Arc de Beniatjar.

principi de poema

El conte de les fulles

Què és un vers penjat blanc al paper

si tu no el despenges per fer-lo teu?

Vols llegir-me blanc encara el vers?

Doncs obrim les pàgines que el conte

porta fulles d'esdevenir desig caigut

hivern passat d'una tardor de secà

Per Pep Alfonso

 

Dama blanca cavaller negre

“A beautiful body  project” de la fotògrafa Jade Beall

Fa pocs dies, potser ahir, una amiga va compartir a la vida virtual unes fotografies molt suggeridores. Gràcies Eva per provocar en mi tot un doll d’imatges de creació i vida. Compartint la col·lecció “A beautiful body  project” de la fotògrafa Jade Beall va tornar a saltar l’automàtic de la corrent femenina que, segons altra amiga, jo tinc present a la meua vida. La vida és una corrent alterna, una línia que unix els dos extrem s en un cercle que dóna sentit a la pretesa línia recta de la vida.

 Entrada al desert de les paraules

en aquest mateix sentit de màtria

Cada cop tinc més clar que la nova forma de l’altre món és possible passa per recuperar un passat llunyà on la màtria té molt més sentit que la pàtria. Una societat més intel·ligent on la mare tenia tot el sentit en el cicle de la vida. La societat estava en mans de mare. El segle XXI i següents serà de la dóna o no serà. I no parle de feminisme activista. No parle d’una ideologia que portada a l’extrem no és res més que la imatge reflectida a l’espill del masclisme. Parle de la seguretat de sentir-se entre els braços d’una mare i no a les mans d’un pare. De la petita diferència de matís que, als fets històrics em remet, han abocat aquest patriarcat a la desfeta més flagrant, a la deshumanització més brutal d’una societat, per no dir-li plaga, que porta aquest cicle de vida cap a la mort. I no parle de la mort com a final necessari que reconduïx la línia cap al cercle de la vida. Parle de la mort que destruïx la bellesa de la vida. Parle de la mort que condemna a l’ostracisme a la felicitat de compartir l’alegria de la paraula.

La Dama blanca que conviu amb el Cavaller negre fan d’un ésser una esperança equilibrada de sobreviure. Gràcies mare i gràcies pare per no apagar el ciri bicèfal de la dualitat necessària per sobreviure a la monotonia d’aquesta societat de consum.