RECITacció, el vers en moviment

Hui al Casal Jaume I de la Vall d'Albaida hem presentat un projecte que en un futur pròxim aglutinarà un ventall d'expressions al voltant de la paraula. ENVERS ens servirà com a excusa per fer música de la ma de Miquel Àngel Múrcia, performance amb els moviments de l'Alma Taure, recitació dramatitzada amb la veu d'Ester Villanueva, vídeo amb la visió del Toni Hernández i tot això, de moment, al voltant dels meus versos. Mots esfilegassats del poemari ENVERS.

El divendres 28 de desembre, dia dels versos sants innocents, hem fer un primer assaig, una aproximació d'uns cinc minuts a un espectacle de major format per al 2013, esperem.

Ací us deixe la veu del meu àngel particular, bé compartit amb uns quants companys que també aprecien el xiuxiueig compassat de la seua veu, que ha fet la locució del poema Família d'ENVERS.

 

els versos sants innocents

No hi ha paraules innocents
hi ha paraules i prou, parlades
amb llengua tova, indecent
a l'orella i al cor encès, al vent
mots bufats com nosaltres al vent.

Per afrontar l'escalfor del ponent
sols ens cal un gregal somrient
tot el dia fotent paraules, visquen
amb la ma dreta el riure punyent
i amb la ma esquerra... nosaltres al vent!!!!

Improvisació directament al facebook per felicitar el dia dels Versos Sants Innocents,

tingueu un gran dia dels innocents i prepareu la recerca de l'home dels nassos!!!!

RECITacció, el vers en moviment

El passat 28 de maig vaig presentar el meu primer poemari a la Biblioteca de Sant Josep d'Ontinyent. Ara m'agradaria presentar-vos un altra forma de recitar o de presentar la poesia en públic. És la primera fase d'un projecte multidisciplinar per presentar la paraula amb la màgia que té però que, per l'abús que en fem al dia a dia, va perdent-se poc a poc. Per aquesta raó pensem que les paraules estan buides. Ofeguem la paraula a l'oceà dels massmedia i la buidem de significat. Arribe'm a pensar que la nostra paraula no té valor.

Vull presentar-vos un espectacle que hem preparat Alma Taure i jo mateix. L'hem batejat com a recitacció, millor dit l'ha batejat ja que el nom el va ficar Alma. Del poemari ENVERS ens hem centrat en les al·lusions a la família i us convidem a entrar amb nosaltres a l'interior dels versos. Volem que els feu vostres. Que compartiu amb nosaltres la lectura de la família des de dins de les paraules que des del moment de la seua publicació ja no són meues. Són, amb el vostre permís, vostres, teues personalment.

T'esperem el divendres 28 de desembre al Casal Jaume i de la Vall d'Albaida. A les 20:00h podràs entrar amb nosaltres i passejar-te entreversos, entreparaules i sobretot entretumateix de la ma de lAlma Taure i d'un servidor.

Salut, bona lletra i millors versos,
Alma Taure i Pep Alfonso

Migdiada poètica al Desert de les Paraules

Més o menys, o més que menys pels primers anys noranta tres amics nascuts a la Vall Blanca vam encetar a València una tertúlia literària de malnom Miserables Noranta. Aquells anys d'estudi a la capital ens van empènyer a compartir paraules i cabòries al Bar la Senda prop del carrer Alboraia. En realitat la seu no era molt fixa malgrat ser aquest bar, que ja no he trobat, un dels espais més habitual. En acabar els estudia s'acabà la tertúlia dels miserables noranta. Però al poc temps vam recuperar la vella costum de la paraula a Bocairent. Antoni, Sergi i Pep érem els membres més habituals i solitaris, per no dir únics, d'aquesta breu etapa de la tertúlia el nom de la qual no és que no vulga recordar, és que no recorde com anomenàvem aquestes neures.

Prompte vam passar la tertúlia al Casal Jaume I de la Vall d'Albaida al carrer Tomàs Valls. Ara aquest lloc l'anomenem Casal Vell. És aquesta la primera etapa real de la tertúlia a Ontinyent on, no vam portar cap autor, però si que vam consolidar un grup de malalts de versos. Aquest corpúscul és el que després consolidaria la tertúlia al Casal situat al Parc Mestre Ferrero. Etapa que va estar acompanyada per poetes com Salvador Jàfer, Lluís Roda, Josep Lluís Roig, Toni Espí, Manel Alonso, Vicent Penya... a més a més d'abordar projectes com l'homenatge a David Mira Gramage, el gran poeta desconegut de la Vall Blanca. L'homenatge es materialitzà en un CD anomenat “El pèndol i la terra” i amb el part de “Gent del Desert”. Gent del Desert s'ha consolidat com a grup gràcies a la tenacitat d'un dels membres de la tertúlia, Jesús Barranco.

Quarta etapa trencada amb el viatge a Palma, per motius professionals, de Sergi Torró. Aquest poeta de les entranyes de la paraula i millor amic encara continua treballant com a mestre a Ses Illes. Però a mi la migranya de les molles i lletres que compartíem a les Tertúlies del Desert de les Paraules ja no me les arregla ni la fi del món. Per això he decidit convocar altre cop als beduïns de la paraula, al batalló d'artistes amb el qual he compartit lletres, molles, cervesa i alcohols de més alta graduació i elaboració casolana. Potser per les molles, el fum, els licors... no se. Però necessite obrir la gavella un altra vegada i enredrar més poetes i poetesses d'arreu del país fins aquesta Vall Blanca. Als peus del Benicadell estimem la poesia i els versaires distrets són necessaris per alimentar aquesta migranya de mots dispersos.

Aleshores declare obert el vedat de versos a la Vall Blanca. A partir del 28 de desembre de 2012, dia dels Versos Innocents, es convocarà a tot els malalts i malaltes de lletres valldalbaidins, ha passat un àngel o una musa un poc puça, que vulguen desinflamar les seues migranyes. El primer plat un espectacle Recitacció de l'Alma i d'aquest que us turmenta l'ànima. Ja per a gener de 2013, si la fi de lo món ens ho permet, tindrem els poetes Josep Manel Vidal, Lorena Cayuela i Alba Àlvarez. A poc a poc, com les gallinetes, anirem picant paraules per alimentar l'ànsia d'aquests cossos flacs, eixuts de paraules.

  

 

6a carta perduda als beduïns del desert de les paraules

Fa molt de temps que passa el temps i no mire enlloc. La vista la vaig perdre a l'interior dels ulls, al fons de la cova on m'han parit per ser humanitat. No és exactament un úter ja que té dignitat perduda i ofegada dintre d'una bota on fermenta blat. Fotre, si que fa temps que no vomite paraules, fermentades i tendres, al desert de les paraules. Potser sóc un malparit, això sí, per una santa, per no reescriure de quan en quant als amics, uns versos. Encara que siguen d'oblit. Dignes i oblidats com la parla acostumada a l'amistat. El so que desperta la conversa dels beduïns embeguts de cervesa aigualida, amarga.

Esmortit em trobe al vell mig d'una ventada d'arena i lletres del desert de les paraules. Oblit terrós, bru, perdut, fotut, temut,... amb tots els uts. He reviscolat envoltat d'amics. Rehidratat, amb blat fermentat, entre els braços dels sants-dimonis, fraternitat heterogènia, pulcra, bruna... impol·luta, terrosa i oblidada. Torne, de sobte, a convertir-me en home immaculadament desperdut entre milions de síl·labes blanques. Dipositades amb les mans del subconscient entre els grans del calm desert.

Porca misèria recordar noms subjectes, o seran objectes directes?, d'anys fa. El rellotge no perdona. El temps mata mots i ofega crits de malsons i renglons torts. No patiu, germans som vius i a les mans de Déu beguem al Pub “Les campanes”. Aiguamel fermentada al·lucinògena que m'alimenta mentre em sobrepassa el vent, que càlid m'arrossega la pell i el baix ventre, les entranyes d' Azrael, que és el meu amic caigut.

No se si estic segut amb els amics o al centre neuràlgic de la meua ment. Però se que sóc pensat, aleshores sóc una ment desperta. Que està de copes amb els amics al Pub “les campanes” i els companys d'Azrael fumen i fumen pensaments pesats i torts. Enrocats amb els meus oblits oblidats i bruns, perduts, i uns uts i altres no. Però de ben segur que són molt uts doncs són la primera nota que la meu ment va somniar desperta mentre jo dormia i t'esperava. Entre línies, entre versos blancs que no tenen un final finat. Malgrat no vorer la fi del desert de les paraules el Col·lectiu Cultural Sant-dimoni farà l'esforç per no assecar-se entrelletres.

 Tribu en perill d'extinció del desert de les paraules