Als companys de lluita d’Eivissa,
per la paciència i generositat
Tant,
verda, jo t’estim verda
Enmig
d’aquesta cruïlla
T’estim
verda, verda, tant
com
estim aquesta illa
Sempre
escric amb ironia
Ric
de tot, de tot me’n fot
Però
ara valtros, companyes,
em
mostreu sa bona via
Som
maldecap foraster,
Però
form part de sa lluita
Som
feliç i estic content
Idò,
cal voltar sa truita
Tant,
verda, jo t’estim verda
Enmig
d’aquesta cruïlla
T’estim
verda, verda, tant
com
estim aquesta illa
En
Bauzá és un malparit
Permeteu-me
que us ho digui
Sant
Martí és un sant molt gran
Jo
li preg allà on sigui
Donya
Camps, pobreta meua
Si
ella sabés com l’estim…
S’estil
i sa fesomia…
Jamai
m’ho perdonaria
Tant
verda, jo t’estim verda
Enmig
d’aquesta cruïlla
T’estim
verda, verda, tant
com
estim aquesta illa
En
diuen es mal d’Espanya
Més
conegut per enveja
Què
volen aquesta gent?
Nosaltres
fem feina neta
Setembre
ha sigut molt verd
Octubre
es presenta roig
Ho
saben es glosadors
Prepari’s,
ministre Wert
Tant,
verda, jo t’estim verda
Enmig
d’aquesta cruïlla
T’estim
verda, verda, tant
com
estim aquesta illa
I
ara sí, per fi acab:
Fem-ho
bé, perdurarà
Companyes,
resistirem
Visca
sa llibertat
Tant,
verda, jo t’estim verda
Tant,
verda, jo t’estim verda
Tant,
verda, jo t’estim verda
Tant,
verda, jo t’estim verda…
(AD
LIBITUM)
Poema escrit per Sergi Torró
