Rep aquesta
invitació a fer tertúlia com un costum amable entre íntim i
públic, personal i socialment irreberent. La nostra intenció no va
més enllà del ús just de les paraules. Justicia! Manida justicia! Però per a nosaltres és en la justa mesura, aquella que el trellat
ens va llegint entre versos des de menuts. Com sempre al voltant
d’una taula i en aquest cas concret amb una bona fusió de lletres
deixarem bollir al punt l’assumpte, al gust de cadascuna de les
persones assistents.
Volem reprendre el
bon costum de fer tertúlia, conversar, xarrar, enraonar,
parlotejar... i més senyora i més! En primera instància sobre les
nostres coses de poble mediterrani però d’interior. Arrimats a
l’aigua però no massa, com sempre, amb bones paraules. La nostra
intenció és juntar-nos cada 15 dies, en un principi, a l’ateneu
popular Ca la Mera d’Ontinyent entre les 4 i les 6 de la vesprada.
Per concloure
aquesta oberta carta us deixe el poema Tertúlia que vaig publicar en 2012
a «Envers» a l’Editorial Germania.
Tertúlia
Fem tertúlia
per parlar, com no,
de paraula.
Escampades o
arreglades
entre silenci i
silenci,
fumant-se una copa i
bevent-se un puro,
l’ordre del vers
no altera les paraules.
Seran textos d’un
altre,
en prosa o en vers,
en veu alta o en veu
baixa,
de pressa i corrents
com els conills
o a poc a poc com
les gallines.
Com és una
conversa,
és important la
comunicació
i gaudir de
l’eloqüència
dels uns
i de les
impertinències
dels altres.
Sempre expressant-se
per paraules.
Arribat el moment
ens podreu fer una
moció, de mesura
perquè no és el
nostre estil la censura,
si més no la
tertúlia literària.
Si es talla el
rotllo
pots badallar
rotar
i fins i tot parlar
de futbol.
Entendrem tots el
perquè
quan al proper
divendres
no tornes.
Aquest és el teu
espai
per parlar, per
escrit
de les paraules.