diumenge, 7 de febrer de 2016

imatges-vers diumenge al vespre


Vers dur, vent etern
tendra llucada d'alè 
que el cos cisella





Transparències encarnades
a la mare natura, al cos
d'una màtria en vers lliure
eclosionada. Un vent com
una mètrica silent vol viure
de l'amor que és subjecte i part
del femení plural estimades