divendres, 31 de maig de 2013

de pensament


T'has enganyat mai
de pensament
paraula
obra
o omissió?
Sí, veritat?
Ets humà.

Déu habita al desert
del teu cor, sec
de paraules humides
d'expressions vanes
a l'espera venial
de passar a l'acció
equivocant-te
de pensament
paraula
obra
i sense omissió.

Pep Alfonso, des del 17 d'abril a Cáceres
al 21 d'abril de 2012 a Ontinyent




dijous, 23 de maig de 2013

Insomnis d'un somni





A Jaume Pérez Montaner

Insomni: “Hi ha nits com aquesta en que voldria ser peix,
enfonsant-me als rius de la memòria,
nedant contra corrents, davallant esperances,”

Somni: “rius que menyspreen el seu curs i tornen
a llurs fonts, pedres
que s'esllavissen buscant ser només,”


Ser peix a la fluida nit del teu insomni
i empènyer contracorrent i entreversos
l'efluent memòria del meu somni
figures tornades a la vella font dels sons
adormits als racons nostrats de l'alba
despertats de sobte a contrapeu del llit
nedant de repèl al riu de les idees
que brollen fins al finat principi
eixa caverna on es projecta el film
l'obagor dels mots recitats
que volen ser enlairats i són
vaixell que navega versos
mariner argonauta que recita
marit, pare, amic i poeta habitant
d'aquestes pedres de carn i os
mesurades amb paraules lliures
fins al darrer accent de l'esperança.


De moment no tinc fotos de l'acte a Ca Revolta.
Aquesta és a casa repassant la plaquette d'homenatge a JPM

dilluns, 20 de maig de 2013

efervescent


Vull ser efervescent
i dissoldrem submergit
a l'aigua del teu cos
com un contrabaix
a les teues mans
que agudament improvisen
jazz amb els batecs
de l'ofegat desig
i compartida necessitat
de tibar i afluixar la set
entre les nostres cordes
amb arronsada excitació
demà també, efervescent

escrit en maig de 2012, Pep Alfonso



 

dilluns, 13 de maig de 2013

animaversat


Escrit estic
animaversat
de lletres estimat
de mots trasbalsat
de vers a vers ferit
d'un salt encavalcat
terrabastall
de somnis desitjat
com una llapassa
a ma reescrita
sobre l'esquena
tabula rasa del desig

escrit el 12 de maig de 2013 a les 01:57 del matí, Pep Alfonso


 

dissabte, 11 de maig de 2013

bellesa


La bellesa és una senda
que deslliga amb sedàs
el fosc dels meus ulls
amb la claror tèrbola del teu cor
fent nit al tremp del desig

11 de maig de 2013, Pep Alfonso


dijous, 9 de maig de 2013

Una mar de poemes solidaris II




Una mar de poemes solidaris

Fa temps que l'amic Paco Company ens va engrescar en un projecte solidari que va nàixer a València al Chez Lion de la ma de Francisco Matéu. Un projecte de poesia solidaria que contribueix a que ASPANION continue amb la seua tasca d'ajuda als xiquets i adolescents amb càncer, i també als seus familiars. Des de la presentació a Ontinyent de la revista que recull algunes de les col·laboracions de 2012 que tenia, entreversos, la necessitat de participar.

Aquest dissabte 11 de maig tindré el plaer de participar en la difusió d'aquest projecte. A l'Espai la Llotgeta d'Amorós a Albaida (dades de l'acte al banner que hi ha dalt).

Ara us presente alguns dels projectes que he preparat per a embotellar i llançar a aquesta mar de poemes solidaris.


Per si de cas no es veu molt bé a la imatge ací baix teniu la transcripció d'un
dels quatre poemes que he preparat per a l'ocasió.


Bec
d'un cap
amb ulls
de drac
que
amb les dues potes
mou
i mou
el cos
com
una sargantana
que
la
cua
r
   e
      m
e
  n
     a 
  
i si la talles continua, com un fill, amb vida pròpia. 
  

dimarts, 7 de maig de 2013

16a carta als beduïns del desig de silenci



Les paraules al desert de les paraules són circumstancials i les putades vàries, com a la gran ciutat. El silenci és el desig de la paraula, la troballa que tot beduí necessita i busca amb insistència compulsiva. Quan el mot, circumstancial, esdevé silenci aleshores l'orgasme del beduí és evident i el ciutadà comença a sospitar que les putades són evidents i no circumstancials. L'eclosió del desig silenciós de la paraula auto-reprimida és, i prou. No hi ha més energia en suspensió que el buit que conforma la voluntat de no parlar, perquè vull. Perquè et busque on no hi ha. Perquè t'experimente on no tinc. Perquè estàs més enllà d'on estàs en una cesura perpètua.

Aquesta tribu són els malabaristes dels mots, dels verbs pretèrits i els nominals sense nom. Els representants de tot allò que va ser, era i serà malgrat les paraules d'adéu i benvinguda. Eixa paraula que sempre reposa en suspensió eterna mentre espera que el temps verbal soluciona el sintagma. Sintagma d'unes putades governades pels ciutadans honorables sobre els quals recau el sofriment de la paraula, del crit ofegat de les avingudes d'anada i tornada. Avingudes on el crit circula, amb el peatge que mana el codi, per carrils de tres i quatre velocitats. Llibertat de circulació que es confon amb la llibertat de paraula.

Al desert de les paraules no hi ha parades de tren, de bus, de taxi, de res... Els beduïns del silenci no gasten transport públic, ni privat, ni de res per transitar els camins de l'ànima. L'únic transport és l'espai buit que ocupa el silenci xafarder del desig.