dilluns, 26 de novembre de 2012

El millor lloc per observar la nit, per la remor dolça del vent del nord, és el desert de les paraules. A més a més hui hi ha una nit clara d'estels de paper.



Untats amb la farina que admeta de l'Alba Camarasa,
la rodonor de la Samsara del J. Rafael Mesado,
els bacs de vidre que empeny el Carles Alós,
el plany de les lletres ferides que canta l'Enric Sanç,
Xelo Llopis per favor guarda'm el secret,

el sol de mitjanit a Reykjavík on s'escalfa l'Alba Álvarez,
nua de blanc setí ens reb la Sandra Domínguez,
Salvador Lauder passeja per l'obaga,
l'homo ex machina reconstruït per l'Eduard Aguilar,
Rafeal Estrada camina amb petjades insomnes,
l'alexandre Ros a l'aixopluc d'un rerefons,
un joc de dos per a Rosa Roig i sa germana,
envers un vers del Pep Alfonso,
al vol juganer de la nina libèl·lula del Miquel Català,
begut amb glops de nit per la Montse Assens i l'Anna Rispau,
engronsat-se als pèndols del Víctor Durbà.
a l'espai proper dels poemes per a Keo de la Lorena Cayuela,
tot remenat com un caos ordenat al calaix d'Estels de Paper de la casa de lletres de Germania.
Benvinguts, benllegits, benversats, benmenjats i benbeguts sigueu totes i tots, malalts de lletres.


PS. Falten les penúltimes paraules de Sísif cantades per Lluís Vicent.


 

dijous, 8 de novembre de 2012

quitrà


Dies com el de  hui
camine, amb tu, descalç
per vials de quitrà
i fotria a rodar
amos i senyors
de la ciutat d’asfalt.
Continue, amb tu, descalç
al teu costat pas a pas
trepitjant sobre el plugim
que evoca el teu somriure
el teu plor pausat, arítmic
així i tot constant, que riu
amb els braços oberts
desamparats de camí
que no albira final, sols quitrà

Per Pep Alfonso, hui mateix... poema inacabat, sols plantejat.


dilluns, 5 de novembre de 2012

ENVERS, de Pep Alfonso


Manel Alonso, Pep Alfonso i Vicent Penya al Micalet


Hi ha dins de la nostra tradició literària més recent, sobretot dins del gènere de l’assaig, una manera d’organitzar el textos que conformen un llibre tot imitant un diccionari. Ara mateix em vénen al cap títols com Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster, Un cristall habitat, de Joan Garí, Catecisme per a agnòstics, de Josep Franco, oDiccionari personal, d’Agustí Peiró, és aquesta una fórmula que en si mateixa és una metàfora que naix de la necessitat de crear un ordre, copiant l’organització interna del llibre on l’ordre és una necessitat, un llibre que a més sempre dóna una resposta als nostres dubtes i on ens la trobarem en la pàgina assenyalada.Poemaris que seguisquen aquesta fórmula supose que n’hi deu haver, ara mateix no en recorde cap dins de la nostra tradició literària, la qual cosa dota, des de la meua humil opinió, al llibre de poesia Envers de Josep Antoni Alfonso i Díaz (Col·lecció Mil poetes i un país. Editorial Germania. Alzira 2012) d’una certa originalitat.
Els poemes que el componen estan escrits en vers lliure, exceptuant «Amic», que obri el llibre i «Introducció» que són proses poètiques, la extensió dels poemes és irregular, en trobem alguns amb més de quinze estrofes però també altres de tres i quatre estrofes. L’autor els ha organitzat seguint un ordre alfabètic (ja ho he dit, copiant la fórmula d’un diccionari) i els ha agrupat en un mínim d’un poema i un màxim de tres per lletra de l’alfabet.
Josep Antoni Alfonso se’ns apareixen en Envers com un poeta a qui li agrada jugar amb el llenguatge i els dobles sentits, una mostra clara la tenim en el poema Llengua:«La tens molt llarga / però no la fas servir / La tens molt suau però no ens fas gaudir».


Li agrada utilitzar sovint un registre col·loquial i fer ostentació d’una nuesa d’imagineria poètica, la justa, ell mateix ho assegura en el títol, és aquest un llibre escrit en vers, encara que puga estar acariciant la frontera d’altres gèneres que hi són en el territori de la prosa, com ara alguns artefactes que des de la reflexió ratllen els camps de la literatura d’idees com l’aforisme o el microassaig, seria el cas entre altres de Quatre: «En la numerologia el números tenen un sentit / En la rumorologia els rumors donen sentit».

N’hi ha altres gairebé telegràfics, que recullen una tradició de rebel·lia política i pamfletària que els emparenta per la temàtica i per l’ortografia amb pintades polítiques, com ara Eskoltar: «Kaka, / política, / Anarkia. / Llibertat d’expressió!!!/ Estem preparats per a eskoltar-nos?». Encara que l’autor no sempre renuncia a l’imagineria com ho podem veure en poemes com Babilònia: «L’eterna tranquil·litat del ventre / on fermenten les històries del passat / on els vins gran reserva / són contes amb els graus justos...» n’és un exemple.

Alfonso i Díaz, Pep per als amics, manté en Envers una postura clara, ferma davant dels diversos embats de la vida, una postura en la qual la ironia, el sarcasme, l’humor són armes de defensa però també d’atac.

Al lector li demane que no faça una lectura superficial d’Envers, ja que és una obra que enganya i ens en pot fer crear una falsa imatge, és un llibre que necessita d’un esguard que sàpia llegir entre línies, que sàpia ser flexible i deixar-se dur en el joc de paraules i sentits que el poeta li proposa, si el lector ho fa així en gaudirà, si no, no aconseguirà gaudir del sabor i de la textura que Alfonso, com un dels vells artesans de la seua ciutat natal, Ontinyent, ha teixit.






divendres, 2 de novembre de 2012

Agraïments d'ENVERS al Micalet


A tots i a totes els que vareu compartir amb mi la presentació d'ENVERS al Micalet, per als que compartireu amb cos, per als que compartireu en ànima, per als que compartireu en la distància llarga, per als que s'apropàreu a la distància més curta, per als que compartireu nervis i per als que em donareu tranquil·litat...

... vull compartir amb vosaltres un desig de preguntes i respostes, d'esperança:


"Va lent açò dels homes,

mentre a força de paraules
cada dia passa sense contradicció
quan s’acaba la nit. Per molts anys."



Del poema NIT d'ENVERS, per Pep Alfonso



















Muntatge de l'Alma Taure sobre la representació del poema inèdit  "Confesse"
realitzat per Esther Villanueva (a la veu) i per Almudena Rodríguez (a la performance).